Napoleó creuant els Alps

1. Documentació General

Títol: Napoleó creuant els alps

Autor: Jacques-Luis David

Datació: Entre 1801 i 1805

Localització: Palacio de Charlottenburg. Berlín (Alemanya)   

Tècnica: Oli sobre tela

Dimensions: 260 cm × 221 cm

Estil: Neoclassicisme

2. Anàlisi formal

Predomina el dibuix per sobre de la taca. Els colors són freds i foscos al fons (blaus, verds, grisos) i càlids al davant (vermell, marró, ocre). Destaca sobretot la capa vermella de Napoleó, per tal d'idealitzar la seva figura. La llum sembla natural i ve de la part esquerra del quadre. 

El dibuix sembla formar una Z amb el cavall i el cap de Napoleó, el qual aporta dinamisme al quadre. L'expressivitat del rostre del personatge és quasi nula. La cara mostra sobrietat i equilibri. El braç aixecat sembla voler destacar la seva tasca com a líder. 

El personatge principal, juntament amb el cavall són el centre de la composició. El fons està més difunitat per tal de no distreure l'atenció de la figura de Napoleó. 

 3. Temàtica

El context històric seria el començament de la campanya a Itàlia que va fer Napoleó a començaments del segle XiX. El retrat va ser un regal del rei Carles IV d'Espanya a Napoleó, com a símbol de recolzament a la seva tasca. L'obra té una funció prapagandística al idealitzar totalment al personatge protagonista, Napoleó. El missatge que transmet és que era un líder absolut i que acabaria governant gairabé tota Europa Occidental. David va poder rebre influències de les escultures equestres clàssiques com la de Marc Aureli. També s'embla que es va inspirar en l'Agust de Prima Porta, per la posició del braç dret.

 

 

 

    

 

La mort de Sardanàpal

És una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix que es troba al museu del Louvre, a París. El quadre representa el dramàtic episodi del suicidi del rei legendari Sardanàpal, incendiant el seu palau, amb totes les seves dones i els seus cavalls, per a evitar que l'enemic s'apropiés dels seus béns.
Domina el color i la llumunositat. És molt brillant i els colors són càlids.

Excursió

L'altre dia vam anar a veure una exposició de Pissarro (impresionisme) al Caixa Forum de Barcelona i després vam anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuic. Quant el primer museu haig de dir que va estar força bé. Hem va servir per a fer-me una idea del que és l'impresionisme, que no el coneixia molt. Vaig fer unes quantes fotos que penjaré proximament. Del MNAC diré que m'enpenedeixo de no haver anat abans. Hem va agradar molt sobretot la cúpula de una de les cambres del museu on hem vaig estirar per treure fotos al sostre. Va estar interessant, també, l'art romànic. Les pintures estaven totes a les parets, tal i com estaven situades al seu origen i, encara que algunes estaven fetes malbé, hem van agradar molt, en especial el Pantocràtor de San Climent de Taüll. Després vam anar a veure l'art modern. Els mobles modernistes que hi havia reflectien molt bé l'estil de vida dels burgesos de la época: tot molt refinat i decorat. Els quadres també van estar interessants. Mercé, la profe d'Història de l'art,ens anava explicant les obres.

Volta de canó: la volta de canó és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després en la preromànica i romànica.

El fórum era el centre de les ciutats romanes i equivalent a l'àgora grega. Les dues vies principals eren: el cardo (anava d'est a oest) i el decumanus (anava de nord a sud).

Desconsol. Josep Llimona.

Es una escultura exempta tallada en marbre de caràcter modernista. Te un punt de vista únic el seu moviment intern es diagonal i podem considerar que es una escultura tancada, per la posició dels bracos que donen sensació de que la figura esta recolzada. Podem dir que la llum a aquesta figura ve de darrere, des de la part superior. Cal dir que les mides en quant a proporció son adequades. Podem veure el cos sencer de la figura i la seva posició es entre asseguda i de genolls. La dona que apareix es troba nua i, encara que no podem veure la seva expressió facial, podem deduir que esta plorant per la seva posició.

He agafat aquesta obra perquè la Immaculada Concepció simbolitza la puresa i la virtut. Aquest quadre és troba al Mnac. És un quadre religiós de tradició catòlica que té com a protagonista a Immaculada Concepció. Està fet d'oli sobre tela. La figura principal és la de la verge, la qual apareix al mig del quadre i ocupa casi tot l'espai. Cal dir que el quadre està en vertical fent que augmenti el dinamisme de la obra. El punt de fuga es troba al forat de les núvols que hi ha al voltant del cap de la verge. El cel està ple de núvols i hi ha un àngel a cada costat de la verge. El quadre es bastant fosc i la part més il·luminada és on es troba la figura de la verge, per a fer-la ressaltar. Podem observar que la llum ve de la part superior esquerre. Els colors que predominen són freds. A la part superior són més suaus i a la part inferior, en canvi, més negres. Això dona la sensació de enlairament. Sota la Immaculada Concepció hi ha dos homes que sembla que estan adorant-la. 

Immaculada Concepció, Zurbarán. MNAC

 

Història de l'art

Aquest és el meu blog personal de història de l'art. Aquí penjarem i comentarem obres d'art. La primera és la fontana di Trevi.